Accés a l'artèria radial distal: el futur de la intervenció cardiovascular
El punt d'entrada de les intervencions coronàries ha canviat al llarg de les dècades, des de l'artèria femoral a l'artèria radial fins a l'artèria radial distal. Accés al radi distal, utilitzat per primer cop
El 2017, encara no era recomanat per les directrius, mostrant una taxa d'èxit més alta i menys complicacions que altres parts. Així que podria ser el futur de la intervenció cardiovascular.
Durant els darrers anys, s'han produït molts canvis en el tractament de les cardiopaties isquèmiques; un d'aquests canvis és la via d'accés arterial tant per a l'angiografia coronària com per a les intervencions coronàries percutània.
L'accés va canviar d'abordatge transfemoral a transradial (TRA), ja que té menys complicacions hemorràgiques,
disminució de la taxa de mortalitat hospitalària, menys complicacions al lloc d'accés i és rendible en comparació amb l'enfocament transfemoral. El 2015, les directrius de la Societat Europea de Cardiologia per al maneig de la síndrome coronària aguda van recomanar la classe I d'utilitzar el TRA com a mètode d'accés preferit per a qualsevol intervenció coronària percutània independentment de la presentació clínica.
Tanmateix, l'ús de TRA no està lliure de limitacions; moltes complicacions s'han associat amb la TRA a causa del diàmetre reduït, com ara l'oclusió de l'artèria radial (RAO) (la incidència reportada de RAO és molt variable en el rang del 2 per cent -10 per cent, i una metaanàlisi de Rashid va demostrar que la incidència de RAO en 24 hores va ser del 7,7 per cent), espasme de l'artèria radial, perforació arterial radial, pseudoaneurisma de l'artèria radial, fístula arteriovenosa, sagnat, dany nerviós i síndrome de dolor regional complex.